L’ESCOLA
L’Escola Municipal de Mallorquí commemora enguany el 50è aniversari de la seva fundació, tot i que en realitat la seva llavor començà uns anys abans en la clandestinitat imposada per la dictadura franquista. L’Escola Municipal de Mallorquí es va fundar l’any 1973 i va ser un dels primers centres educatius que, en plena dictadura, va oferir cursos de llengua catalana a les Illes Balears. L’EMM es va fundar gràcies a l’empenta i la caparrudesa de Gabriel Barceló i de totes les persones que li feren costat.
El batle de Manacor, Miquel Oliver; la directora de l’Escola Municipal de Mallorquí, Margalida Rosselló; i el delegat de Política Lingüística, Sebastià Llodrà, han presentat aquest dilluns el programa d’actes amb motiu de la commemoració d’aquest aniversari. La celebració arrencarà aquest divendres 28 d’abril a les 19 h amb la presentació del llibre L’Escola Municipal de Mallorquí de l’Ajuntament de Manacor. Quarta part: 1994 – 2001, de Gabriel Barceló Bover. L’acte tendrà lloc a la seu de l’EMM i comptarà amb l’actuació de Tomeu Matamalas.
El 12 de maig, a les 19 h, es presentarà El llibre de la neu, de Tomeu Bonet, Miquel Salamanca i Lluís Valcaneras, també al Molí d’en Beió. Dissabte 13 de maig, a les 19.30 h es durà a terme la Mostra d’indumentària mallorquina dels segles XVIII i XIX, a càrrec de l’Associació d’Amics de l’Escola de Mallorquí. L’acte central de la celebració del mig segle serà el 19 d’octubre a les 19 h a l’Auditori de Manacor.
L’EMM també ha dissenyat un logotip per a la celebració i ha fet adhesius del 50è aniversari, que es poden anar a cercar al Molí d’en Beió. Durant els propers mesos es durà a terme una campanya de comunicació per donar a conèixer l’EMM.
El batec d’un poble, una escola que s’adapta a les necessitats de cada moment
«L’Escola és el batec d’un poble. L’Escola respon a una inquietud del poble. L’Escola Municipal de Mallorquí és una joia única a Mallorca, pionera en moltes de coses a l’illa, com per exemple els tallers de rap en català per a infants i joves, o els tallers de Llengua Divertida, que fan feina en llevar la vergonya que moltes persones nouvingudes i castellanoparlants senten quan han de parlar en català», ha afirmat el batle de Manacor, Miquel Oliver.
«L’Escola és un ens viu, una entitat que va néixer d’unes necessitats i que ha evolucionat i s’ha adaptat seguint aquest batec», ha expressat la directora de l’EMM, Margalida Rosselló.
L’Escola de Mallorquí es va constitir el 1973 perquè la necessitat del poble d’aprendre a escriure la llengua que parlava, de conèixer i exterioritzar la seva cultura, ja hi era, ja existia. De la mateixa manera que hi va ser la visió i la força d’unes persones de donar forma a aquest batec. Així, es passà de les classes clandestines al naixement de l’Escola com a eix vertebrador de l’ensenyament de la llengua catalana dins al nostre municipi, amb classes a les escoles, als nuclis del municipi i tot plegat molt abans de què existís una Llei de Normalització Lingüística. Posteriorsment, amb els anys ha evolucionat i s’ha adaptat també a les necessitats de cada moment: d’impartir classes per a aquelles persones que mai no havien pogut aprendre la llengua pròpia a l’escola, als cursos i tallers d’acolliment lingüístic, de donar recursos perquè la població nouvinguda al municipi i a Mallorca pugui aprendre a parlar i a escriure en català i conegui l’entorn i la cultura del lloc que l’ha acollit.
«L’Escola és viva, és jove, és dinàmica. Arriba als 50 anys amb les melodies tradicionals de flabiols i tamborinos però també a ritme de rap. Cada setmana hi ha visites d’escoles i instituts, per aquí hi passen cada any més de 750 alumnes dels centres educatius del municipi. L’EMM té corda per estona perquè és un espai viu, que batega i que s’ha sabut adaptar i créixer a les necessitats socials de cada moment històric», ha dit el batle Oliver.
«L’Escola de Mallorquí no és l’escola de la llengua dels padrins, sinó que fa feina per la llengua dels nostres néts», ha assegurat per la seva banda el delegat de Política Lingüística, Sebastià Llodrà, donant a entendre la projecció de futur que té aquesta institució.
El batle de Manacor també ha agraït a tots els directors i directores i al professorat de l’EMM per la seva implicació «que ha anat més enllà de la simple dedicació professional».
Dels orígens en la clandestinitat a ser referent cultural
L’Escola Municipal de Mallorquí és una institució que ha nascut de baix cap a dalt, d’una necessitat social i gràcies a la feina col·lectiva feta per la comunitat. El professor Gabriel Barceló va ser un dels impulsors de les classes de català a Manacor, que es començaren a fer de manera clandestina a partir de 1968. Poc després, quan s’inaugurà l’Institut Mossèn Alcover l’any 1970, ell mateix també va ser qui organitzà l’ensenyament de català a aquell centre. L’any 1971 s’havia obert l’Escola Municipal de Música de Manacor, i prenent-la com a model, Biel Barceló i Josep Maria Salom proposaren la creació d’una escola municipal de llengua i cultura.
El delegat de Cultura de l’Ajuntament franquista, Josep Maria Fuster, i el batle Pedro Galmés, el juny de 1973 demanaren permís a les altes instàncies de la dictadura per crear «una escola municipal de llengua i cultura amb la missió d’impartir lliçons sobre la llengua viva de Mallorca i amb la intenció d’organitzar conferències sobre temes de la nostra literatura i art». El permís arribà i l’octubre d’aquell any les classes de ball de bot i de llengua catalana començaren. Aquell 1973 les classes de català començaren oficialment.
El creixement del nombre d’alumnes va ser exponencial: dels 38 inicials als prop de 1300 en tres anys. De la Torre de ses Puntes al carrer de Pere Llull, passant per l’antic quarter del carrer de Lepant, finalment l’any 2010 es construeix la seu definitiva de l’EMM al Molí d’en Beió, que passa a ser el Molí de les Paraules.
L’any 1990, els Cossiers passaren a ser custodiats per l’EMM, tan sols 9 anys després d’haver-se recuperat. Any rere any, el Reconeixement de Mèrits a les persones i entitats que treballen pel català i la nostra cultura s’ha convertit en un esdeveniment indispensable per a Manacor.
L’EMM ha passat dels tallers de reciclatge a ara tallers d’acolliment lingüístic i de coneixement de l’entorn per a població nouvinguda al municipi, de crear nivells i cursos propis abans de la pròpia Llei de Normalització Lingüística a ara oferir tots els nivells del Marc Comú europeu, d’anar als centres escolars a ensenyar català quan les escoles no complien aquesta funció encara a cursos en línia ara com a exemple d’adaptació a les necessitats actuals.
Els inicis semiclandestins de la secció lingüística de l’escola també es reproduiren amb el ball de bot. Dues alumnes que assistien als cursos de llengua i que anaven a ensenyar ball de bot a un sòtil d’un domicili privat, demanaren a Gabriel Barceló fer classes a l’Escola. El ball de bot estava amagat i denostat, i no va ser fins el 1982 que es va fundar la secció de ball de bot que no es començà a recuperar a nivell popular. Actualment l’EMM ofereix classes de ball de bot de tres nivells i tallers de mateixes també de tres nivells, i tots amb llista d’espera, a més de ballades organitzades per l’Escola (projecte Ballam en diumenge) amb gent molt jove i centenars de persones surten cada diumenge a ballar a les places.
L’EMM custodia els vestits dels Cossiers i n’és la institució responsable de la seva coordinació, assajos i rutes des de 1990. També custodia la Mulassa, el nou símbol de la recuperada festa del patró de Manacor, Sant Jaume.
Actualment té més de 1.700 alumnes matriculats.
ℹ️ : https://manacor.org/ca/noticies/lescola-municipal-de-mallorqui-arriba-als-50-anys-amb-mes-empenta-que-mai-seguint-el-batec